NOTICIA DEL DIARI AVUI

La 'beautiful people' de Bono

El nou ministre de Defensa es presenta a la cúpula militar amb un espectacle oral surrealista

Ferran Casas
MADRID


Ahir era el seu dia. I a fe de Déu -mai millor dit- que se'n va aprofitar. José Bono va protagonitzar a Defensa un dels espectacles polítics més grotescos que es recorden a la villa y corte i que va fer pujar els colors a la cara a més d'un i de dos. Hi havia la cúpula militar però no va parlar de Defensa i sí del PSOE, d'ell i del seu patriotisme i catolicisme. Van ser quaranta minuts impagables que superaven els millors guinyols del Plus.
Era la presa de possessió d'un ministre, cosa seriosa en teoria, però Yola Berrocal no hi hauria desentonat. El cantant Raphael -sí, sí, el de Yo soy aquél- i la seva dona, Natalia Figueroa, la vedette Concha Velasco, l'escriptor Antonio Gala, el director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez, el periodista Miguel de la Quadra Salcedo, el jutge estrella Garzón, el nunci del Vaticà, Monteiro, l'arquebisbe de Toledo, Méndez (UGT), Fidalgo (CCOO) i Cuevas (CEOE) formaven la tria de convidats de Bono, que, a primera fila, no es van perdre la parada militar -dos vegades va sonar l'himme espanyol a falta d'una- i el discurset.
Bono, que es va desfer en elogis a Trillo, va explicar que el seu pare havia estat "honrat i falangista" i que no per això se'l podia linxar, igual que a Raphael -franquista declarat- "que mai ha amagat què pensa". A Fidalgo i Méndez els va deixar clars els límits: "Us juro que la Guàrdia Civil i els militars no es podran sindicar". Els sindicalistes, estupefactes.
De Pedro J., "home de ploma dura", va dir que si no hi fos "no hi hauria llibertat". Felipe González es devia regirar a la seva tomba política. També va criticar els nacionalistes que no parlen d'Espanya i sí d'Estat espanyol i a qui se'ls quedaria "en pilotes el tinglado" sense Espanya. "Hi ha cantants que fan gires per l'Estat i no per Espanya. Canten als ministeris?", preguntava.
Però també va repassar els polítics presents: Fernández de la Vega -vicepresidenta "per geni i no per gènere"-, Blanco -"a qui mai li agrairan, ni per telèfon, el triomf"- i Francisco Vázquez i Ibarra, "patriotes" i "independents" dins del seu partit, i la va deixar anar contra l'absent Guerra, "que va instaurar l'immobilisme d'el que es mogui no surt a la foto". Va denunciar que el PP havia impedit la presència dels seus "perquè eren al dentista". Als vuit ministres que l'han precedit els va prometre una medalla de l'armada, "que porta la bandera d'Espanya", perquè puguin "lluir-la en sopars oficials gràcies a Zapatero". Després de l'al·locució de l'envalentit Bono, només els vins i canapés del vino español de celebració van fer pair tantes emocions contingudes